PENYA MIGJORN- PENYA ROJA DE XIXONA. PR-212

La Penya del Migjorn o Penya-roja és un cim de muntanya entre els termes municipals de Tibi (l'Alcoià) i Xixona (l'Alacantí), al País Valencià.
Amb 1.226 metres sobre el nivell de la mar, és la màxima altura de la serra de la Penya-roja. Es tracta d'un massís situat entre les foies de Castalla (a l'oest) i de Xixona.
El massís de la Penya-roja o Penya del Migjorn presenta una forma cònica i domina el paisatge de les poblacions més properes (Tibi i Xixona). La cinglera de color rogent que presenta el cim a la seua cara de llevant és probablement l'origen del nom pel qual també és coneguda esta muntanya: la Penya-roja.^{[1] (estret de wikipèdia).}

És per excel·lència un dels símbols de Xixona. Amb dues denominacions, Penya Roja o Penya Migjorn és coneguda aquesta muntanya que feia d’orientació als pescadors que arribaven per la costa de El Campello i la seua cima era de les primeres que sobreeixia per l’horitzó. El primer nom, Roja, potser s’haja format pel color rogent que rep dels llums dels rajos en les seues tres caixes que formen el cim, el segon, Migjorn, al·ludeix a l’indret on el moviment del Sol marca l’hora de les 12 i la gent utilitzava per saber l’hora, també Migjorn indica el punt cardinal, més que l’hora, però amb rares excepcions.

La seua altitud 1226 metres fa que siga la més elevada en el terme Xixonenc, llevat de la Serra dels Plans 1330 que no pertany al terme xixonenc. Té eix geodèsic.

  Té la ruta marcada (PR-CV- 212) amb un recorregut de 12,5 quilòmetres i comença des del Barranc de la Font. On hi ha un aparcament públic per deixar el cotxe.

No podem obviar el nom del Forat de la Penya, ja que en un dels tallats hi ha un forat on es pot entrar. En dies de lluna plena es veu una vista impressionant amb la llum reflectida de la lluna. Darrere està la part de la Cova dels Corrals, amagatall natural que utilitzaven per resguardar el ramat.

Hi podem observar els bancals moriscos quan pugem al cim, a més, hi ha cornicabra (Pistacia terebinthus) única en aquest vall.

Com a textos històrics, podríem destacar el que fa referència a la Crònica de Bernat Desclot, on després de la conquesta de València i Mallorca, els almogàvers -sense faena- es van dedicar a perseguir musulmans per terres valencianes i murcianes, segons Bernat Desclot cap el 1275 es van reunir 8.000 almogàvers procedents de Catalunya, València, i Aragó a la Penya de Xixona llestos per a lluitar en una campanya contra els musulmans, que s’esperava començara a Castella.

«E foren bé vuit míl·lia hòmens a peu, e meseren-se en la Pena de Xixona, qui és entre Alacant e Xàtiva, e corregren en l’horta d’Alacant, d’Alcadre, e preseren tots los sarraïns qui hi estaven paliers per los hòmens d’Alacant e veneren-los tots. E puis corregren per lo regne de València, lla on los sarraïns estaven, e preseren-ne molts e els veneren»[1].

Aquesta muntanya també ha estat inspiradora de rondalles com la que arreplega Enric Valor en el seu llibre Rondalles Valencianes[2], “Les velletes de la Penya Roja”, on dues veges molt lletges enganyaren el príncep per una d’elles casar-me amb ell.

No podem deixar de dir el tan conegut refranys: Boira en la Penya, aigua en l’esquena.
He trobat una ruta llarga i molt suggerent al bloc, APATITA, http://www.apatita.com/senderos/alicante/sierra_cuartel/jijona_migjorn_carrasqueta.html
Les vistes són espectaculars. 

 

---

[1] F. Soldevila (ed.), «Crònica de Bernat Desclot», Les Quatre Grans Cròniques: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner, Pere III, 8ª Edició, 1973, Editorial Barcino, cap. LXVII.

[2] Valor Vives, Enric, Rondalles Valencianes, Edicions Bullent (8ª edició en Edicions del Bullent), Picanya, 2000, pp. 41-65.