PANORÀMICA DES DE LA SERRA DELS PLANS

PANORÀMICA DES DE LA SERRA DELS PLANS
PANORÀMICA DES DE LA SERRA DELS PLANS

dijous, 14 de febrer del 2013

PENYA MIGJORN- PENYA ROJA DE XIXONA. PR-212


La Penya del Migjorn o Penya-roja és un cim de muntanya entre els termes municipals de Tibi (l'Alcoià) i Xixona (l'Alacantí), al País Valencià.
Amb 1.226 metres sobre el nivell de la mar, és la màxima altura de la serra de la Penya-roja. Es tracta d'un massís situat entre les foies de Castalla (a l'oest) i de Xixona.
El massís de la Penya-roja o Penya del Migjorn presenta una forma cònica i domina el paisatge de les poblacions més properes (Tibi i Xixona). La cinglera de color rogent que presenta el cim a la seua cara de llevant és probablement l'origen del nom pel qual també és coneguda esta muntanya: la Penya-roja.[1] (estret de wikipèdia).


És per excel·lència un dels símbols de Xixona. Amb dues denominacions, Penya Roja o Penya Migjorn és coneguda aquesta muntanya que feia d’orientació als pescadors que arribaven per la costa de El Campello i la seua cima era de les primeres que sobreeixia per l’horitzó. El primer nom, Roja, potser s’haja format pel color rogent que rep dels llums dels rajos en les seues tres caixes que formen el cim, el segon, Migjorn, al·ludeix a l’indret on el moviment del Sol marca l’hora de les 12 i la gent utilitzava per saber l’hora, també Migjorn indica el punt cardinal, més que l’hora, però amb rares excepcions.
La seua altitud 1226 metres fa que siga la més elevada en el terme Xixonenc, llevat de la Serra dels Plans 1330 que no pertany al terme xixonenc. Té eix geodèsic.
  Té la ruta marcada (PR-CV- 212) amb un recorregut de 12,5 quilòmetres i comença des del Barranc de la Font. On hi ha un aparcament públic per deixar el cotxe.


No podem obviar el nom del Forat de la Penya, ja que en un dels tallats hi ha un forat on es pot entrar. En dies de lluna plena es veu una vista impressionant amb la llum reflectida de la lluna. Darrere està la part de la Cova dels Corrals, amagatall natural que utilitzaven per resguardar el ramat.

Hi podem observar els bancals moriscos quan pugem al cim, a més, hi ha cornicabra (Pistacia terebinthus) única en aquest vall.
Com a textos històrics, podríem destacar el que fa referència a la Crònica de Bernat Desclot, on després de la conquesta de València i Mallorca, els almogàvers -sense faena- es van dedicar a perseguir musulmans per terres valencianes i murcianes, segons Bernat Desclot cap el 1275 es van reunir 8.000 almogàvers procedents de Catalunya, València, i Aragó a la Penya de Xixona llestos per a lluitar en una campanya contra els musulmans, que s’esperava començara a Castella.
«E foren bé vuit míl·lia hòmens a peu, e meseren-se en la Pena de Xixona, qui és entre Alacant e Xàtiva, e corregren en l’horta d’Alacant, d’Alcadre, e preseren tots los sarraïns qui hi estaven paliers per los hòmens d’Alacant e veneren-los tots. E puis corregren per lo regne de València, lla on los sarraïns estaven, e preseren-ne molts e els veneren»[1].
Aquesta muntanya també ha estat inspiradora de rondalles com la que arreplega Enric Valor en el seu llibre Rondalles Valencianes[2], “Les velletes de la Penya Roja”, on dues veges molt lletges enganyaren el príncep per una d’elles casar-me amb ell.
No podem deixar de dir el tan conegut refranys: Boira en la Penya, aigua en l’esquena.
He trobat una ruta llarga i molt suggerent al bloc, APATITA, http://www.apatita.com/senderos/alicante/sierra_cuartel/jijona_migjorn_carrasqueta.html
Les vistes són espectaculars. 
 


[1] F. Soldevila (ed.), «Crònica de Bernat Desclot», Les Quatre Grans Cròniques: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner, Pere III, 8ª Edició, 1973, Editorial Barcino, cap. LXVII.
[2] Valor Vives, Enric, Rondalles Valencianes, Edicions Bullent (8ª edició en Edicions del Bullent), Picanya, 2000, pp. 41-65.


 



dimecres, 13 de febrer del 2013

SERRA DEL QUARTELL. MONTE DOMINGO, CARRASQUETA

EN LA SERRA DEL QUARTEL, EN LA CARRASQUETA, EL PUNT MÉS ALT, PROP DEL REFUGI DELS ESBARZER, ES TROBA LA PART MÉS ALTA, SEGONS EL GPS 1298 METRES. HEM D'AGARRAR CV-798, QUE ÉS LA QUE ENS PORTA A LA FONT DE VIVENS. SEGUIM FINS ARRIBAR AL MAS DE BROSSA, I A UNS 300 METRES, DESPRÉS DE PASSAR-HO HI HAURÀ UN CARTELL ON POSA QUE NO DEIXEM EL VEHICLE MALAMENT APARTAT, HAUREM DE GIRAR A LA DRETA. PUJAREM FINS ARRIBAR AL REFUGI DELS ESBARZERETS, QUE FA DE LÍMIT ENTRE IBI I XIXONA, I TROBAREM UN INDICADOR I EL CAMÍ QUE PASSA ENTRE DOS PORTALONS. NO CAL PASSAR-LO I CERCAR LA SENDA QUE HI HA A MÀ ESQUERRA. EL CAMÍ ESTÀ MARCAT EN GROC AMB ESPRAI. LA PART MÉS ALTA ESTÀ EN UNA CREU, SI SEGUIM PODREM ARRIBAR AL MONTE DOMINGO.
VISUALITZA EN WIKILOC: SERRA DEL CUARTEL. MONTE DOMINGO. CARRASQUETA














VÍDEO DES DE L'ALT DE LA CARRASQUETA

dilluns, 11 de febrer del 2013

L'ALT DE VISTABELLA

Situada en un indret que té una vista bella, agradable i bonica, d’ací el seu nom. Amb una altitud de 837 metres es pot pujar per la carretera de Tibi, i si ets més avesat per la seua cara est, on no hi ha camí i la pujada és prou perillosa, perquè no hi ha camí marcat i si es pujar per la vertent est, per la cara nord, la que marquem és un passeig d'una horeta i escaig, i es gaudeix de la vista, magnífica! TENIU UN CROQUIS FET PER JAUME MIQUEL DEL LLIBRE, XIXONA LA NOSTRA.
RUTA MOLT CURTA, JA QUE ES POT APROXIMAR FINS ELS PEUS DE LA MUNTANYA.
CARACTERÍSTIQUES:
DESNIVELL: 183 METRES .
ALTITUD: 893 METRES.
CARA NORD
RUTA EN WIKILOC: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3974258




VÍDEO VISTES VISTABELLA



GURUGÚ

EL GURUGÚ
MARCADA EN WIKILOC: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=setCurrentSpatialArtifact&id=3974071

Als peus del Mas de la Volta de Prits, en la partida de Bugaia de Baix, i sota els peus dels riu de Serra, s’alça el cabeç del Gurugú, nom molt poc conegut, amb una altitud de 714 metres.
Està envoltada per una carretera que comença en la partida de Sot i acaba en el mas de les Llenques.
No hi ha un camí específic per muntar, ni té eix geodèsic. A més, al no tenir cap muntanya davant, els aires de la mar, estant fent que els pins caiguen a terra.
Als peus del Gurugú, pràcticament en el llit del riu Serra, es troba una de les fonts més boniques i amagades de Xixona, la Font de la Volta, amb un alcavó de 20 metres que acaba en dues bassetes on brolla l’aigua.
El nom de la muntanya Gurugú potser s’haja agafat per la semblança a altra muntanya.
«Nom castellà d'una muntanya (de fet un volcà extingit) el puig de la qual forma el punt més alt de la península del cap de les Tres Forques, a la costa nord de Marroc, al costat de Melilla. En realitat es tracta de dos puigs, el de Kol-la i el de Basbel. El conjunt muntanyós on es troba es la serralada de Nador. L'altura és de 890 metres i des del cim es domina una vista de Melilla, de Nador i de la Mar Chica.
El Gurugú fou objecte de forts combats en la campanya de 1909 entre espanyols i cabilencs. Aquestos combats van ser molt impopulars i van ser una de les causes de la Setmana Tràgica; el 27 de juliol de 1909 van culminar amb el desastre del barranc del Llop. Fins el 2007 a aquesta muntanya s'hi amagaven sub saharians que esperaven per poder entrar a Melilla»[1].




[1] Tret de Viquipèdia.

VISTES DES DEL GURUGÚ